martv periodistas

Més de 60 casos d’agressions, amenaces i coaccions a periodistes en el context de l’1-O.

 Un informe de Mèdia.cat recopila un total de 110 casos repressió contra la llibertat d’expressió o d’informació a Catalunya.

El Grup de Periodistes Ramon Barnils ha presentat un informe, impulsat per l’Observatori Mèdia.cat, on es denuncien més de 60 casos d’agressions, amenaces, intimidacions, pressions i coaccions que han patit periodistes en el context de l’1-O. El document, elaborat per la periodista Rosa Reyner, recopila amb precisió un total de 110 incidents de repressió contra la llibertat d’expressió o d’informació a Catalunya entre el 6 de setembre del 2017 i l’1 de novembre. “El projecte del Mapa de la censura va documentar 122 casos al llarg de tot l’any 2016 i només en aquests dos mesos concrets del 2017 ja n’hem sumat 110, és evident que estem en una situació excepcional”, ha assenyalat Elisenda Rovira, vicepresidenta del Grup Barnils i co-coordinadora de Mèdia.cat. “El nostre no és un informe jurídic sinó que pretén donar un crit d’alerta sobre la necessitat de protegir la feina dels periodistes i també les llibertats fonamentals de tota la ciutadania”, ha continuat Rovira.

“Sigui quin sigui el recorregut judicial que els casos puguin tenir, això és més una qüestió de salut democràtica i periodística. Fer aquesta feina s’està tornant molt complicat darrerament”, ha alertat la vicepresidenta del Grup Barnils. L’informe, titulat ’1-O. Llibertat d’informació a la corda fluixa’, recull, ordena i analitza exhaustivament tots els casos registrats en les setmanes immediatament anteriors i posteriors a l’1-O. Comença el 8 de setembre amb l’entrada de la Guàrdia Civil a la impremta Indugraf Offset a Constantí i l’escorcoll l’endemà de la redacció del setmanari ’El Vallenc’ a la recerca d’informació sobre els preparatius de l’1-O, i acaba l’1 de novembre amb l’arrest de dos lleidatans acusats d’un presumpte delicte d’odi per identificar a les xarxes socials agents dels cossos de seguretat estatals. “D’entre els casos registrats en l’informe, més de 60 afecten directament els periodistes o els mitjans de comunicació”, ha avançat Rosa Reyner, periodista i redactora del document.

“33 són agressions, amenaces o intimidacions, de les quals més d’una vintena han tingut lloc en el context de manifestacions unionistes. Han afectat periodistes i mitjans que treballen en el marc català, estatal o internacional, però Catalunya Ràdio i TV3 ho han patit especialment”, ha precisat Reyner. “També l’1 d’octubre es van registrar com a mínim 2 casos d’agressions a periodistes per part de policia espanyola o Guàrdia Civil”, ha puntualitzat. “Uns altres 18 casos fan referència a pressions, censura o autocensura a periodistes i mitjans. Considerem especialment rellevants les queixes dels treballadors de TVE i RNE, que van mostrar el seu desacord amb la forma com es van tractar informacions referents a l’1-O”, ha comentat Reyner. “I també hem detectat 11 casos de resolucions judicials, actuacions policials o denúncies que obstaculitzen la feina dels periodistes”, ha conclòs l’autora de l’informe.

“Per exemple, les notificacions que prohibien publicar anuncis del referèndum de l’1-O sota amenaça de repercussions penals i el fet que els responsables d’alguns dels mitjans afectats van ser citats a declarar”, ha valorat Reyner. “En paral·lel, i en el període d’anàlisi, hi ha hagut tres denúncies per part de col·lectius dels cossos de seguretat de l’Estat a periodistes o publicacions, que afecten la directora d’El Matí de Catalunya Ràdio, una periodista de TV3 i la publicació satírica ’El Jueves’”, ha conclòs l’autora de l’informe ’1-O. Llibertat d’informació a la corda fluixa’, que es pot descarregar a la pàgina web www.media.cat/llibertatinfo. S’ha editat en català i en anglès, i se n’està preparant la versió castellana. De fet, el Grup Barnils té previst presentar el seu contingut a l’OSCE Parallel Civil Society Conference 2017, aquest dimecres a Viena.

Així mateix, l’informe es posarà en coneixement dels organismes competents en matèria de llibertat d’informació i expressió a nivell estatal i internacional. “Al final del camí estic segura que si algunes d’aquestes restriccions arribessin al Tribunal Europeu dels Drets Humans, lògicament reaccionaria en contra”, ha reflexionat en veu alta Laia Serra, advocada especialista en drets fonamentals. “Jo entenc que en molts dels casos s’han traspassat determinades línies vermelles d’una manera molt clara”, ha sentenciat Serra.

Font: elpuntavui.cat